Nom
ioctl - dispositiu de control
Sinopsi
#include
int ioctl (int d , int request , ...);
Descripció
La funció ioctl manipula els paràmetres del dispositiu subjacents dels fitxers especials. En particular, moltes característiques operatives de fitxers especials de caràcter (per exemple, terminals) es poden controlar amb peticions de ioctl . L'argument d ha de ser un descriptor de fitxer obert.
El segon argument és un codi de sol · licitud dependent del dispositiu. El tercer argument és un punter sense restar a la memòria. Tradicionalment, char * argp (des dels dies anteriors al buit * era C vàlid), i serà nomenat així per a aquesta discussió.
Una petició ioctl ha codificat en ella si l'argument és un paràmetre de paràmetre o de sortida , i la mida de l'argument argp en bytes. Les macros i definicions utilitzades per especificar una petició ioctl es troben al fitxer
Valor retornat
Normalment, a l'èxit zero es retorna. Alguns ioctls utilitzen el valor retornat com a paràmetre de sortida i retornen un valor no negatiu a l'èxit. Per error, es torna -1, i errno s'estableix correctament.
Errors
EBADF
d no és un descriptor vàlid.
EFAULT
Argp fa referència a una àrea de memòria inaccessible.
ENOTTY
d no està associat amb un dispositiu especial de caràcter.
ENOTTY
La sol·licitud especificada no s'aplica al tipus d'objecte que el descriptor d fa referència.
EINVAL
La sol·licitud o argp no és vàlida.
Conformitat amb
Sense un estàndard únic. Els arguments, les devolucions i la semàntica de ioctl (2) varien segons el controlador del dispositiu en qüestió (la trucada s'utilitza com a captura per a operacions que no s'ajusten de manera neta al model d'E / S de flux Unix ). Vegeu ioctl_list (2) per obtenir una llista de moltes de les trucades ioctl conegudes. La funció de funció ioctl apareix a la Versió 7 AT & T Unix.