Revisió Laptop Ultralight de 13 polzades Lenovo LaVie Z

L'ordinador portàtil més lleuger de 13 polzades del món que pesa menys de dues lliures

Compreu directament

La línia inferior

1 de juliol de 2015 : LaVie Z de Lenovo és sens dubte l'ordinador portàtil més lleuger de 13 polzades al mercat i fa que sembli una computadora menor que els components. L'execució és excel·lent, però hi ha prou problemes que la impedeixen de ser un excel·lent sistema. Tot i així, aquesta és una màquina extremadament ben dissenyada que és més resistent del que se sent. El preu serà el problema més obvi per als consumidors, però la vida de la bateria i el teclat són els problemes per als que realment han d'usar-lo.

Pros

Contres

Descripció

Revisió - Lenovo LaVie Z

1 de juliol de 2015 : LaVie Z de Lenovo va ser un portàtil molt esperat que va experimentar alguns retards en el seu llançament. Ara disponible, el sistema ofereix un ordinador portàtil extremadament lleuger de 13 polzades que pesa menys de dues lliures, el que fa que sigui el més lleuger del mercat. Encara que és extremadament lleuger gràcies al marc del cos de l'aliatge de magnesi, encara no és el mesurament més prim disponible disponible a .67 polzades. Això no és necessàriament una cosa dolenta, ja que permet els ports, a diferència de l' Apple MacBook més prim. El quadre està ben connectat però el panell de display mostra una bona quantitat de flexió per mantenir el pes i la mida reduïts.

En lloc d'utilitzar els nous processadors Intel Core M per a la LaVie Z, Lenovo ha decidit anar amb el processador Intel Core i7-5500U de doble nucli més potent. Això proporciona un rendiment més fort, especialment si esteu buscant utilitzar el portàtil per a tasques més exigents com l'edició de vídeo digital per a mòbils. L'inconvenient és que això també utilitza més energia que pot ser una preocupació per un sistema tan prim que té un espai limitat per a les bateries. El processador es combina amb 8 GB de memòria DDR3 que proporciona una experiència global fluida.

Amb el perfil super prim, un disc dur estàndard no és una opció per a l'emmagatzematge de dades. Lenovo utilitza un disc d'estat sòlid basat en Samsung amb una capacitat de 256 GB. El rendiment de l'emmagatzematge és molt ràpid des del disc però és una mica més lent que el disc de la nova MacBook gràcies a la seva interfície basada en PCI-Express en lloc de la SATA que s'utilitza aquí. A diferència del MacBook, però, Lenovo ofereix un major nivell de flexibilitat amb l'expansió, oferint dos ports USB 3.0 per a l'emmagatzematge extern d'alta velocitat. Pot ser que no estigui tan avançat quant a les possibilitats de connexió, ja que la nova connexió USB 3.1 Type C, però que té més d'un, és extremadament útil.

El panell de visualització de LaVie Z utilitza un panell basat en IPS de 13,3 polzades amb una resolució nativa de 2560x1440. Això no és tan alt com la visualització de gairebé 4K en alguns ordinadors portàtils com el Yoga 3 Pro però en realitat és una pantalla millor en la meva opinió perquè la resolució no fa que les aplicacions Windows heretats siguin gairebé impossibles de llegir. El color i els angles de visió de la pantalla són excel·lents i el recobriment antideslumbrante és extremadament útil per reduir els reflexos. Els gràfics són gestionats per Intel HD Graphics 5500 incorporat al processador Core i7. Això és lleugerament més ràpid que els gràfics dels processadors Core M, però encara té un potencial 3D limitat, de manera que realment no voleu utilitzar-lo per a jocs de PC, però almenys proporciona certa acceleració dels mitjans amb aplicacions compatibles amb Quick Sync.

Per mantenir l'ordinador portàtil prim, Lenovo hauria de desenvolupar un nou teclat dels seus dissenys més tradicionals que s'utilitzen en els seus altres ordinadors portàtils. Van fer un bon treball amb ell, però el disseny podria utilitzar alguns treballs. En concret, les tecles a la part inferior dreta de la fletxa, el desplaçament, la ctrl, l'alt, el i l'ins són aguts i això provoca problemes per a molts mecanismes tàctils. Les claus tenen un recorregut molt curt que proporciona menys retroalimentació que altres teclats. Definitivament prefereixo el teclat en el Yoga 3 a això. No està malament, ja que és bastant precís i còmode si us podeu acostumar al disseny. El trackpad té una mida decent i utilitza botons integrats. Era prou precís, però una mica massa sensible en alguns gestos amb Windows 8.

La vida útil de la bateria és un gran problema per a aquests dissenys ultra prims. És per això que molts han canviat a utilitzar el Core M que treu menys poder. Lenovo afirma que el sistema pot funcionar fins a nou hores de reproducció de vídeo. A la meva prova de reproducció de vídeo digital amb la configuració tal com es va enviar, el sistema va poder executar amb menys de set hores abans d'entrar al mode d'espera. Ara, això sol ser bastant bo per a un ordinador portàtil, però contra altres ordinadors portàtils lleugers de 13 polzades és molt més baix. Per exemple, el MacBook Air 13 pot anar durant més de deu en les mateixes proves. El problema és que aquest sistema s'utilitzarà per a molts viatgers de negocis i potser sigui una mica menys del desitjable proporcionar un dia complet de vuit hores de treball amb un sol càrrec.

El preu de la LaVie Z també és una cosa que és una preocupació per a això. El preu de la llista del sistema és de 1700 dòlars, però Lenovo ho ven per 1500 dòlars. Això el situa per sobre de la major part de la competència. La MacBook d'Apple comença a 1299 dòlars i és molt més assequible. Per descomptat, pesa més de dues lliures, però poc més de dues lliures en pes, però és més prim i més general. Per descomptat, sacrifica el rendiment alguns amb el processador Core M i el seu únic port perifèric. A continuació, hi ha el Samsung ATIV Book 9 Blade que té un preu igual a 1299 dòlars americans amb especificacions comparables i ofereix un disseny més petit que és lleugerament més pesat que el MacBook. Pot ser que no ofereixi tants resultats de nou des del processador Core M, sinó que té temps de funcionament més llargs i un conjunt equivalent de ports perifèrics.