Com millorar la identificació d'un grup o bloc de cel·les
Un interval és un grup o bloc de cel·les en un full de treball que s'ha seleccionat o ressaltat. Quan s'han seleccionat les cel·les, estan envoltats d'un contorn o vora tal com es mostra a la imatge a l'esquerra.
Un rang també pot ser un grup o bloc de referències de cel·la que pot ser, per exemple:
- va entrar com a argument per a una funció.
- S'utilitza per crear un gràfic.
- S'utilitza per crear marcadors a dades específiques d'un llibre .
De manera predeterminada, aquest contorn o vora envolta només una cel·la en un full de càlcul a la vegada, que es coneix com a cel·la activa . Els canvis en un full de càlcul, com l'edició de dades o el format, per defecte, afecten la cel·la activa.
Quan es selecciona un interval de més d'una cel·la, es canvia el full de càlcul, amb certes excepcions, com ara l'entrada i l'edició de dades, afecten totes les cel·les del rang seleccionat.
Contorns contigus i no contigus
Un rang contigu de cel·les és un grup de cel·les ressaltades que estan adjacents entre si, com ara el rang C1 a C5 que es mostra a la imatge de dalt.
Un interval no contigut consisteix en dos o més blocs separats de cel·les. Aquests blocs es poden separar per files o columnes tal com es mostra en els rangs A1 a A5 i C1 a C5.
Les dues franges contigües i no contigües poden incloure centenars o fins i tot milers de cel·les i fulls de treball i quaderns de treball.
Naming a Range
Els rangs són tan importants a Excel i als fulls de càlcul de Google que els noms es poden donar als intervals específics per facilitar-los el treball i la seva reutilització quan es refereixen a gràfics i fórmules.
Selecció d'un interval en un full de càlcul
Hi ha diverses maneres de seleccionar un rang en un full de càlcul. Aquests inclouen l'ús de:
- el ratolí.
- el teclat
- el quadre de noms a Excel.
- Una combinació dels tres.
Es pot crear un rang format per cel·les adjacents arrossegant-se amb el ratolí o utilitzant una combinació de les tecles Shift i quatre fletxes del teclat.
Es poden crear els rangs que formen cèl·lules no adyacentes utilitzant el ratolí i el teclat o simplement el teclat.
Selecció d'un rang per al seu ús en una fórmula o gràfic
Quan s'introdueix un rang de referències de cel·la com a argument per a una funció o quan es crea un gràfic, a més d'escriure el rang manualment, també es pot seleccionar l'interval mitjançant l'apuntament.
Els rangs s'identifiquen mitjançant les referències o adreces de cel·les de les cantonades superior esquerra i inferior dreta del rang. Aquestes dues referències estan separades per un còlon (:) que indica a Excel que inclogui totes les cel·les entre aquests punts d'inici i final.
Gamma vs. matriu
De vegades el rang i la matriu de termes semblen utilitzar-se indistintament per Excel i Google Spreadsheets, ja que tots dos termes estan relacionats amb l'ús de diverses cel·les en un llibre o arxiu.
Per ser més precís, la diferència rau en el fet que un rang es refereix a la selecció o identificació de múltiples cel·les com A1: A5, mentre que una matriu es refereix als valors ubicats en aquestes cel·les com {1; 2; 5; 4 ; 3}.
Algunes funcions, com SUMPRODUCT i INDEX, prenen matrius com a arguments, mentre que altres, com SUMIF i COUNTIF, només accepten intervals d'arguments.
Això no vol dir que un rang de referències de cel·la no es pugui introduir com a arguments per a SUMPRODUCT i INDEX ja que aquesta funció pot extreure els valors del rang i traduir-los a una matriu.
Per exemple, les fórmules
= SUMPRODUCT (A1: A5, C1: C5)
= SUMPRODUCT ((1; 2; 5; 4; 3), {1; 4; 8; 2; 4})
Ambdós retornen un resultat de 69 com es mostra a les cel·les E1 i E2 a la imatge.
D'altra banda, SUMIF i COUNTIF no accepten matrius com a arguments. Així, mentre que la fórmula
= COUNTIF (A1: A5, "<4") retorna una resposta de 3 (cel·la E3 a la imatge);
la fórmula
= COUNTIF ((1; 2; 5; 4; 3), "<4")
Excel no és acceptat perquè utilitza una matriu per a un argument. Com a resultat, el programa mostra un quadre de missatge que conté possibles problemes i correccions.